Bé, va bé.
No sé que em passa, no em cabrejo com abans.
Les putadetes no m'afecten, em prenc les coses diferent. I ni tant sols ni penso, només les veig amb certa nostàlgia del que m'arribaven a preocupar abans i ara les veig, gairebé com a observador, des de la distància.
No les sento com a putadetes, només com a falta de consideració o egoísme de la gent, bé, d'alguna gent.
No mirar als altres, miro el que jo faig i no jutjo.
Miraré el cel, queda molt per viure.
Les putadetes no m'afecten, em prenc les coses diferent. I ni tant sols ni penso, només les veig amb certa nostàlgia del que m'arribaven a preocupar abans i ara les veig, gairebé com a observador, des de la distància.
No les sento com a putadetes, només com a falta de consideració o egoísme de la gent, bé, d'alguna gent.
No mirar als altres, miro el que jo faig i no jutjo.
Miraré el cel, queda molt per viure.
2 comentarios
Anónimo -
Bene -
Me da gusto volver a bloggear y a leer tu Nou Mon. De catalan no he aprendido mucho en este tiempo, pero le dedique unas lineas en el blogcon ocasion de la Diada (que si mi padre las lee se muere, es del PP)
Un abrazo cuidate mucho