La reunió

Hi havia prou gent, menys que l'últim cop que ens vam reunir.
Jo no vaig seure a la taula, em vaig quedar entre el públic. Tenien poc a dir, i gairebé tots estáven delerosos de saber coses.
Hi ha certa tensió, o millor dit temor al que puga passar en el futur.
Sempre hi ha gent en la que pots confiar i que confia amb tú. Un d'ells, es va aixecar de la taula i em va demanar que em poses allí, amb ells per explicar les coses que jo havía fet.
Ni m'ho havia plantejat que havía de parlar. Vaig estar molt tranquil, seré i vaig començar a parlar amb naturalitat. He treballat molt. Ho sé. Em sabia perfectament els temes, no em calía preparar res. Crec que a la gent li va agradar.
L'únic que vaig notar poca alegría entre els altres de la taula. Crec que s'equivoquen al voler actuar tant tímidament. Malgrat això ho respecto. No els vaig dir res, ells tampoc a mí del tema que havíem de parlar, només coses intrascendents. Crec que és una llàstima.
Esperaré que passi un temps per parlar, no vull pressionar a ningú, i sé que a ells els pressionen molt.
Jo els ajudo i col·laboro.
Si un no vol que l'ajudin, evidentment, no pots fer res.
N'estic satisfet i content del que he fet.
Sé que faig bé.