Theo Van Gogh.
M'he enterat de la notícia al llegir el diari d'avui. Havia escoltat una mica a la ràdio la polèmica o tensió que hi havia amb els musulmans a Holanda. I el que ha passat és molt fort.
Un integrista havia assessinat al Theo, per haver fet un documental que denunciava la situació de la dona musulmana.
Una situació de discriminació i submissió.
No val la tradició, ni la cultura, ni la religió per justificar la vulneració dels drets humans.
Si aquells drets que molts hem sentit a parlar i que ben pocs saben quins son, ni com, ni on es van signar.
El dret a una vida digna, això és el que a una dona musulmana li treuen des de ben petita.
La pressió que s'exerceix damunt d'una dona pel fet de ser àrab, és brutal. Li diuen de tot si no fa el que ha de fer, un munt de requisits que l'anulen totalment com a persona. No compten, son semipersones i això no està bé.
Ara ha sortit a les noticies la dona d'Arafat, aquesta es musulmana també, però amb demostració del que és una dona parla, opina i això ha tret de les caselles als del govern palestí. No respecten a les dones. I aquesta dona, l'Arafat, ha pogut estudiar a França, a la Sorbone, i no porta el cabell tapat, i per mi, malgrat que l'han críticat molt, és simplement dona. Si hagués esta home, no li criticarien res.
No soporten que una dona pugui simplement tenir opinió. La dona és un objecte o no sé el qué. Quin flac favor fan les dones que conèixen o que han tingut oportunitat d'estudiar i conèixer d'altres formes de viure, de tapar-se i viure submisses davant d'un home.
Em fa llàstima i em preocupa el que pot passar.
Ja ho vaig veure a una pel·licula d'Almodovar, fa poc, Mujeres al borde de un ataque de nervios. On ja es parlava de terroristes integristes. Potser no és bo barrejar unes coses amb d'altres, però els integristes no soporten, ni poden veure una dona com a persona, amb opinió pròpia.
Un integrista havia assessinat al Theo, per haver fet un documental que denunciava la situació de la dona musulmana.
Una situació de discriminació i submissió.
No val la tradició, ni la cultura, ni la religió per justificar la vulneració dels drets humans.
Si aquells drets que molts hem sentit a parlar i que ben pocs saben quins son, ni com, ni on es van signar.
El dret a una vida digna, això és el que a una dona musulmana li treuen des de ben petita.
La pressió que s'exerceix damunt d'una dona pel fet de ser àrab, és brutal. Li diuen de tot si no fa el que ha de fer, un munt de requisits que l'anulen totalment com a persona. No compten, son semipersones i això no està bé.
Ara ha sortit a les noticies la dona d'Arafat, aquesta es musulmana també, però amb demostració del que és una dona parla, opina i això ha tret de les caselles als del govern palestí. No respecten a les dones. I aquesta dona, l'Arafat, ha pogut estudiar a França, a la Sorbone, i no porta el cabell tapat, i per mi, malgrat que l'han críticat molt, és simplement dona. Si hagués esta home, no li criticarien res.
No soporten que una dona pugui simplement tenir opinió. La dona és un objecte o no sé el qué. Quin flac favor fan les dones que conèixen o que han tingut oportunitat d'estudiar i conèixer d'altres formes de viure, de tapar-se i viure submisses davant d'un home.
Em fa llàstima i em preocupa el que pot passar.
Ja ho vaig veure a una pel·licula d'Almodovar, fa poc, Mujeres al borde de un ataque de nervios. On ja es parlava de terroristes integristes. Potser no és bo barrejar unes coses amb d'altres, però els integristes no soporten, ni poden veure una dona com a persona, amb opinió pròpia.
0 comentarios