Concert de mitjanit.

La música dóna forces i m’anima.
Alguns cops penso coses rares, crec jo, com la il•lusió que va posar el compositor o que li va portar a escriure frases tant precioses.
Les frases més precioses les he sentit amb la música i és que jo no llegeixo poesia. No tinc prou capacitat o potser concentració per entrar a esbrinar que vol dir cadascuna de les lletres.
Jo sóc un més. Un del munt.

I aquest matí he recordat com l’espia fa temps, ja se m’havia apropat i m’havia afalagat d’una forma que ara m’ha permès recordar-ho. Lliguem caps.
Hi ha gent per tot i els diners tenen molta força.