Temps al temps

Ho tenim fotut. Els que s’han rajat, no els puc dir res. Ja es deuen sentir prou mal desprès d’agupir el cap. Pobres, així, si saben com fer-los por, o fer-los sentir culpables, estan perduts. Ja he acabat, em sembla amb ells. Potser un dia em truquen i s’animen, però ho veig molt difícil.
Els altres treballen diferent a mi i jo no puc forçar la màquina. Entenc la seva forma de treballar, és lògica, però no la comparteixo. Son ells i jo només col•laboro. Potser intento convèncer-los, però primer he de mirar per mi. Els ajudaré, però et vas cremant de tant en tant, i és difícil treballar amb gent. Cadascú té una situació diferent i ho mira des del seu punt de vista.