La mort.

Ja veure’m que fem avui.
Avui és diferent. I penso en la mort.
La mort o el fi, n’estic preparat.
No penso en el suicidi, però si el meu temps s’acaba, doncs que s’acabi. Hi ha coses que fan mal, hi ha coses boniques, però no tinc por a la mort.
Abans pensava més en el futur. Ara només penso en ara, en curt termini. En entregar-me a fons en tot allò que faig.
Quin sentit té el futur?
Deixar les coses per a més endavant?
Visc ara. I intento aprofitar cada instant de vida que em queda, el que pugui aprofitar.
No vull morir, però si passa , doncs que passi.