Deixa’m oblidar-te

Deixa’m oblidar-te de Sergio Dalma, m’encanta.
Cada cop que l’escolto m’agrada més. Ara l'estic sentint.

Meva, navegant en solitari, calma al mar, lluitant per no ofegar-me, t’has endut tot l’aire, silenci, calma, sense preses, deixaré que el tanqui totes les ferides, sentir-te encara meva, l’aroma de la teva pell, freda la nit és sempre freda, cos sense ànima, tenir-te, tu vas condemnar-me, angoixa dels meus dies, ...

Paraules desordenades de la lletra de la cançó que es claven molt dintre.
La música dels acords de guitarres, lents i suaus, acariciant els pensaments.
Escolto la música i m’imagino coses. Ballar, agafar la mà, mirar als ulls, humitejar els llavis i sentir l’aroma de la teva pell....

El ritme va augmentant des de lent a un ritme preciòs al final.
No en sé de música. Com és diu això? In crescendo...
Gràcies.