L'expropiació

Uf, podria dir tantes coses,....
Moltes vegades la gent fa mal deia ahir, i avui m’agradaria explicar una cosa què em passa, és molt llarg d’explicar, així que avui només serà el primer capítol d’un llarg afer.
És difícil d’explicar un assumpte quan han passat tantes coses i a més encara no ha acabat.
Bé, realment no sé ni des d’on començar, i sintetitzar-ho tot, em resulta força difícil.
Faré una primera aproximació.
Hi ha vegades que la gent fa coses que no saps si ho fan amb tota la mala idea i vols pensar que no està intencionat, que no pot haver gent tant dolenta. Et penses que ets tu el mal pensat.
Ara encara estic vivint capítols d’aquest afer que intento compartir i treure de dintre meu.
Només son petites parts de la història. Detalls, i encara que l’assumpte pot semblar material, el que fa mal és el component dels sentiments.

L’expropiació.

Hi ha gent, què segons amb qui parla li canvia la cara. Així davant una amenaça d’expropiació que els hi fan des d’una Administració Local, ofereixen tota la col•laboració.

M’explicaré, als meus X, els agrada que des del petit poder els truquin, i discriminen la gent, segons qui és o què és.
L’assumpte aquest del qual jo també sóc part interessada em vaig enterar desprès d’anys de converses, que havien tingut els meus X, negociant el preu de venda. Volien vendre, negociar un preu i agafar els diners.
Per informar-me em van citar a l’Ajuntament, com sempre sense dir-me res. Si em volia assabentar del que passava a la finca havia d’anar a una reunió amb els polítics, l’equip de govern encapçalat per l’Alcalde. Bé jo no sabia ni el que ja havien parlat, ens acompanyava un advocat. Que jo no havia buscat. Era un advocat d’aquests rics, i d’aquests que es jacten de conèixer a càrrec polítics. A mi em va donar una molt mala impressió, em va semblar que estava pensant més en els seus assumptes, que en el nostre.
L’advocat era d’aquests de: jo conec, jo tinc mà, jo et puc ajudar, però que són.... només diré que és ric, per herència familiar, en principi això no és cap problema per ser millor o pitjor persona, però ens contava ell, parlant d’un empleat seu, bé fanfarronejava contant com el va acomiadar sense pagar-li cap mena d’indemnització –el va amenaçar dient “si em denuncies per l’acomiadament, parlaré amb els altres empressaris de la zona i no treballaràs enlloc”- Ja es veu la categoria moral d’algunes persones. Aquestes són algunes persones que tenen el poder, econòmic i què es donen de ser millors que els altres. Damunt X li reia les gràcies i l’adulava. Per mi era un que en teoria estava allí per ajudar-nos. No ho va fer, del que va dir, no va fer res de res. Em fan fàstic algunes persones, per què a més de ser dolentes ho conten.
Bé torno a la negociació, o ho agafes o t’expropiem. Així de clar. Es proposen alternatives, i bé diuen que ho estudiaran.
Les negociacions continuen via confidencial, és a dir, sense parlar amb mi. Parlen amb el que els ells saben que tenen mà, que els poden influir.
L’any següent tornem a la segona entrevista a l’Ajuntament....