I jo que sé?

No sé com hi ha gent que diu que no sap res. Tots sabem coses i hi ha qui potser en saps molt d’algunes coses però no té les qualitats d’altres que diuen que no en saben.
És difícil d’explicar, però jo crec que tots valem molt, i ens posem neguitosos, perquè no es surten les coses com voldríem.
Ens sentim mal, perquè no obtenim dels altres el resultat que esperàvem. Ens defrauden.
Desgraciadament així és la vida i saber-ho portar, i sobretot no sentir-se mal, és el més important.
Sé perfectament que no és suficient dir-ho, i és fàcil escriure.
De vegades, tancar els ulls, somniar i relaxar-se, ajuda molt. Respirar profundament i pensar en algun animalet o en una planta, en fi, en les coses més simples de la vida, són importants i necessàries.
Crec que hauríem d’expressar més els nostres sentiments, obrir-nos als altres, potser ens ajudaria a sentir-nos millor.
Ahir em va impressionar veure a un dels que van ajudar en els atemptats de la setmana passada, explicant que havia rebut ajuda psicològica i que li havien recomanat que no s’ho quedés dintre, que exterioritzes les emocions, que plores.
Potser això necessitem alguns de tant en tant, exterioritzar les emocions i encara que ploréssim com criatures, crec que fa falta. En cas contrari la tensió s’acumula dintre nostre i ens podreix. A més ens fa ser dolents i li passem el mal a l’altre. En fi som com som, i em de viure amb això. No som perfectes.

M’apeteix fer bizcocho. Sentir el seu olor, ... umm. Ja veurem si m’animo, demà a fer-lo!!