La vida és meravellosa.

M’agradaria poder estar content. De vegades em sento mal. En aquests moments, el pensar amb les persones que pensen amb mi, m’ajuda.

Jo també penso amb els altres, encara que sé que perfecte no sóc.

No pretenc ser perfecte, no vull fingir, ni mostrar-me com no sóc.
Tinc defectes, ho sé. En fi, que no em dedicaré a programes d’humor a la tele, això ja ho sé.

Aquests últims mesos, els pensaments al voltant de la vida han estat presents en mi.

Somniar, pensar, reflexionar m’ha ajudat, també el sentir-me recolzat.

He sentit de dintre meu, de molt a dins, parts de mi que jo no em coneixia i he viscut coses ni tant sols imaginava que podia arribar a sentir.

Això potser m’ha fet sentir millor - anava a dir millor persona, això jo no ho sé- El que si sé és que m’he sentit millor i és curiós per què he plorat més que mai. Tinc , allò que diuen la part del cor més present.

La gent que m’envolta ho han notat. Encara mantenen la distància, però és diferent. I el tenir el meu cor més present, pensar més tendrament i sense esperar res a canvi, m’ha anat millor. I de molts no he rebut res a canvi. Però no m’ha fet mal, bé una mica si, però molt menys.

Hi ha gent que fa mal, molt mal, però hem de ser forts. I bé, jo penso que no tots son així i sempre hi ha entre tanta gent algú que és diferent. I quan es troba tot el demés ja no importa. Tenir gent que et recolza i que sofreix amb tu, ajuda molt.

Hi ha gent que val la pena. Molt la pena. Totes son important, però algunes ho són més.

Gràcies per compartir el teu temps amb mi.