Corbates

Ahir llegia al diari AVUI, diversos comentaris a l’editorial referents a l’ús de la corbata. Tot arran de l’aparició pública del nou Conseller en Cap Josep Bargalló, el qual, -segons tinc entès és Catedràtic d’Institut d’Ensenyament Secundari-, no duia corbata. Els comentaris es posaven de banda del no ús de la corbata, criticant, o si més no fent comentaris irònics als fabricants d’aquesta peça o complement de la vestimenta.
N’estaven tips de dur-ne. Ho sento per ells, sembla que n’han dut prou temps, a disgust i per obligació. S’han sentit obligats i la consideraven com tenir un nus que escanya el coll.

Jo crec que si la duien així ja s’havien pogut revelar abans i no cal que esperaren a que una autoritat ho fes abans que ells.

Jo si en porto ho faig per goig, per què m’agrada, res més. I no em sento obligat, ni molt menys, si ara ja gairebé ningú en duu. Sóc romàntic o no sé què al dur-ne. M’agrada i si no la porto més a sovint és per que em toca planxar a mi les camises i no sempre hi ha temps i amb un jersei acabo abans.

A més m’agrada fer el nus, abans no sabia. Ningú em va ensenyar. A la tenda te’l feien i prou, però no vaig tenir la sort que m’ensenyaren. Ara gràcies a internet he pogut trobar algunes planes que ho expliquen. Feia un nus simple, ara faig el Windsor.

Recordo com la meva mare deia que al meu avi li havia de fer el nus de la corbata amb agulles, en aquella època s’havia de portar, pels enterraments i demés actes diguem així socials. El ritus era més estricte que en l’actualitat. El que més em va sorprendre va ser com al meu avi, malgrat no saber-ne de fer el nus de la corbata, ningú es va prendre la molèstia de dir-li o ensenyar-li. Ja sé que no se’n posava tots els dies, ni molt menys , però era un problema el dia que s’havia de posar corbata. Ara el seu net, ja n’après i també com ell, ningú li ha ensenyat, jejeje, amb això seguim igual.
No el vaig arribar a conèixer al meu avi, però en fi, el sento igual com si l’hagués conegut, o si més no m’ho imagino. En fi, jo seguiré portant corbata quan pugi, però també quan em trobi bé, es a dir, amb ganes de portar-ne, per què jo no me la poso per obligació. És més no n’he dut mai, excepte algun casament. Fins fa poc, quan vaig aprendre.