Mal, ho vaig fer mal.

Anit vaig rebre una trucada de telèfon i al parlar vaig perdre el control.
Em sap greu.
Espero que no torni a passar.
Sentia ràbia, molta ràbia i en fi, desprès ja més seré i aquesta nit he compres que vaig fer mal.
Em disculparé , en fi, coses de família.
Encara que els altres es portin mal, no tinc ni tant sols dret a enfadar-me. Cadascú que faci el que cregui convenient. Jo no puc exigir res, ni ells a mi. Aleshores estem en això.
Em sap greu haver aixecat la veu, haver sentit ràbia.
M’avergonyeix el que vaig fer.
Va ser un comentari que em va fer saltar la guspira i a partir d’ahí no vaig parar de treure coses que tenia dintre que potser no venien al cas però que em feien mal. Encara així, no tenia dret a fer el que vaig fer.
He de tenir la suficient integritat per que no es repeteixi.
Veig mal la meva actitud. I no tinc excusa. Potser si, però ni per a mi és suficient per justificar la meva actitud.
No es repetirà. Ho intentaré perquè desprès es queda un mal sabor a la boca i al cos.

Gràcies pels teus comentaris Bene. Es una sorpresa que algú des de tant lluny em llegeixi. Gràcies i no he llegit el Principito o el Petit Príncep, ho has dit molt bé. Em sembla que he vist la pel•lícula, però ara no em sona.