Uf, somnis i malsons.
La vida pega voltes el temps passa.
Ahir al cantar una amiga va començar a ploure, li vaig dir que no plouria per animar-la, però així va ser. I ha plogut molt. Em va agradar molt veure com plovia i plovia des de que ella havia cantat.
Potser ara m’agrada la pluja, em recorda una cançó molt especial, i bé aquesta amiga també és especial perquè d’ella i amb ella he après molt.
Com m’ha pogut passar a mi? Jo crec que ens em trobat i en fi, són coses que passen i no ens em de preguntar res. Només em de viure i gaudir de l’amistat.
Em considero afortunat.