Antonio Burgos

Ahir, quan anava amb cotxe el vaig escoltar per la ràdio.
És un escriptor gadità, de la mateixa Cadis.
Em va agradar molt. Em sembla que era una persona major, suposo que deu anar per la seixantena. No ho sé, però les coses que deia, demostraven l'agilitat mental d'un home que no ha fet d'altre.
Ha escrit i de les seves paraul·les improvisades, es podía fer un llibre. Per què eren frases plenes de sentiment i contingut.
Gràcies per ser així. Peculiar i sensible.
Una frase, per recordar: "El que no plora és per què té una pedra al cor"
Tots plorem i a més Antonio ho diu amb una naturalitat pasmosa, la naturalitat que de vegades amagem als desconeguts per por a donar una mala impressió.
Va parlar dels gats, dels animals de companyia, i segurament haurà escrit moltes coses dels gats, perquè era el seu tema.
Va estar molt sincer i simpàtic, encara que defugia de la polèmica. Excel·lent tertulià.
Malgrat això, algunes frases d'ell no em van satisfer del tot.
Que m'agradi com va parlar no vol dir que comparteixi tot el que va dir. I així va ser.