Blogia
Nou món

Manzanita.

Avui fa un dia trist.
Plou, fa fred, vent, un dia d'hivern.
Malhora, és dia trist i a més a mort el Manzanita.
En sé poc de la seva música, només que el recordo, especialment, aquel ramito de violetas, cançó que m'evoca sentiments.
Potser és això que tenen aquests dies, ens fan pensar i molts cops ens posem tristos.
Tristos, seriosos, mirada distant, tanco els ulls, i em vull imaginar la calor de l'estiu.
Aviat arribarà i sentirem el flaire de la gent.
Sense que ens diguin res, pensen amb nosaltres, ..., seguirem el camí de la vida.
Tranquilament, serenament, amb llàgrimes, però serem felicos amb el que tenim, no desitjo res més del que ja tinc com a coses materials. De les inmaterials si que en desitjo, i moltes.
Sento el deure de fer el que puc, i més ara que puc. Ho faré com pugui, no penso dormir-me. Sé que desgasta molt psicològicament, però ho faré sense que em faci mal, dossificant les forces.
Tinc gent molt bona al meu costat. Amb aquesta gent em considero afortunat.
Tot per un món millor per tots......
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres