Blogia
Nou món

La platja

La platja Em vaig despullar els peus. Al començar a caminar per damunt d'una sorra que jo estrenava. Gairebé estava deserta. Vam anar a un lloc dels pocs que queden.
Els peus s'enfonsaven, gradualment, mantenint la pressió constant, a la sorra, trencanct la crosta que s'havia fet durant la nit, per l'evaporació de la humitat del mar.
Formava ones, pel suau vent, dibuixos indesxifrables que semblaven voler dir alguna cosa.
Vaig seure a terra, em vaig gitar, acariciava la sorra i no m'esgarrifava.
Era una sorra diferent, era natural.
Estava acostumat a les degradades, trepitjades mil vegades pels banyistes i contaminades, brutes per burilles i demés.
Aquesta era diferent, de les millors.
La mirava i em vaig fixar que hi havien granets de sorra de tots colors i diferents mides. Hi havia granets negres, d'altres blancs, d'altres cristalins i dins la gamma del marró des de clars a foscos.
Potser la irregularitat, la diferència és el més atractiu dels valors naturals.
Llàstima que ens ho estem carregant i aquesta platja té els dies comptats.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres