Onomàstica.

Poques vegades vaig celebrar els aniversaris i m’hagués agradat.
No sé, però va passar com va passar, i n’estic segur que si hagués estat d’un altra forma també podria sentir que no em va agradar.
Moltes vegades ningú recordava la meva data i em feia mal.
No sé, és difícil d’explicar el que es sent. I mai estava content, i fins i tot sentia ressentiment i depreciava regals que em feien de tot cor.
El sant, no ho entenia, no ho entenc ni ara.
Em feliciten per dir-me igual que un que es diu igual que jo. Bé jo em dic igual que l’altre.
Això se’n ha anat a menys, ara amb els noms no catòlics, com es poden felicitar els noms que no son, doncs a tots sants. O sigui el dilluns que bé.
Encara que no ho entenc, el més important, és el detall, i m’ha agradat que algú hagi pensat en mi.
Jo no sé que dir, però gràcies.
Ha estat molt encantador, síííí..... m'agradat.