Tan al límit

Tan al límit que vaig decidir seguir.
El dia comença amb la claror del matí, encara és una mica fosc i he d’encendre els llums de posició del cotxe. Hi ha poc trànsit, s’agraeix, ja poques ocasions per circular amb tants pocs cotxes al matí, després al mateix temps que augmenti la claror del dia el trànsit creixerà imparable fins a saturar totes les víes.
Tranquil, en un moment arribo, quan més tard el mateix trajecte em costarà molt més, vaig de bòlid. Sempre amb presses i al trucar a la porta m’obrin i amb un somriure em diuen bon dia.
Segueixo el camí perquè no tinc gaire temps i m’hagués agradat poder fer-ne més.
Ràpid amunt, ràpid avall, sempre de bòlid al matí. Tinc el temps cronometrat, llàstima del poc temps per gaudir i penso que l’estiu ja ha acabat.