Vida de color blau.

Sentir que la vida em mostra el seu costat més blau.
Sentir l’amor, l’amistat, el carinyo. Saber que hi ha algú, més d’un que t’estima. Saber que has guanyat amics, que en tens encara més, malgrat les diferències. Que gent amb la que mai hauria parlat, et facin un somriure i et respectin, és potser una de les coses més meravelloses de la vida.
La vida em mostra el seu costat blau i no li demano res.
Sentir l’amor em dóna forces. I no em fa ja mal com abans les decepcions, perquè crec estic aprenent a separar les coses i a no jutjar.
Gràcies a què hi ha gent que té unes qualitats excepcionals, que m’han ensenyat a seguir un camí de vida.
Les dificultats hi són, sempre hi seran, però amb bon humor, amb un somriure i un pensament quan miro al cel blau fan que s’esvaeixin.
Em queden tantes estones per viure i no sé cap on vaig, només sento una força irrefrenable dintre meu de donar el millor de mi. Treure tot el que jo sé. I sense cremar-me, amb mesura. I bé, tinc moltes esperances en la vida.
Una vida de color blau.....