La reunió

Vam tenir reunió amb els nous amics. La gent estava alterada i es notava el pànic en alguns, aquest es convertia en nerviosisme i al final en misèria. Per tonteries egoistes es discutia.
Ens havien fet mal, no entenc per què es comporten així, alguns. Costa tant dóna.
Jo també m’hagués pogut cabrejar, posar-me nerviòs o fer-me miserable. No em va aparèixer, el més mínim. Ho veia com a espectador, encara que jo també en podia ser el protagonista. Jo era nou al grup i no ho sento com ells. Potser alguns arrosseguen històries del passat. No ho sé.
N’estic content del què vaig fer. I només em van dir, “has estat molt bé”. No és vanitat, perquè ja no em sento vanitòs. Sé quan faig les coses bé i quan no tant bé. Les que no faig tant bé, realment, no sé com fer-les bé i escolto a la gent.
Escolto molt, més que mai.
La vida és meravellosa i la fem nosaltres. Hi ha grans poders que volen fer el que els hi vingui en gana. Si callem ho faran.
La setmana passada, vaig veure la lluita d’uns peruans, paisans del noi que em llegeix de tant en tant, -per això ho escric Bene- i volíen que s’aturés una explotació minera d’or. Els estaven contaminant els acuifers i s’estaven carregant tot l’entorn. El govern com sempre, deia que tenien tots els permisos per fer el que feien i recolzaven l’empresa. Davant les nombroses protestes, l’empresa va aturar la producció. No en sé gaire cosa més, ara imagino que l’empresa haurà aturat, per tal de no pagar més als miners i així enfrontar miners amb veïns, poble contra poble, i mentre lluiten, l’empresa guanyarà. El govern peruà hauria d’exigir que no contaminés, n’estic segur que es pot extreure l’or sense contaminar tant. Ja veure si m’assabento de més coses d’allí. M’interessa la seva reivindicació. I des d’aquí, España, teniu tot el meu suport.