Blogia
Nou món

Fallos.

Encara tinc fallos. Fallo en no confiar amb mi, fallo en tenir pensaments dolents de què alguna cosa sortirà mal. No ho he de pensar això.
No sé com acabarà tot.
El que sí sé, és que als que es queixen els pressionen per que no parlin. I jo ja en tinc, encara que molt lleus, però per mi el tema és massa important. Ho sento, però no vull viure agenollat.
Molta gent viu mirant cap a l’altre costat, per evitar problemes. Es posen amb el dèbil i amb el poderós no tant sols parlen d’ell, per si de cas.
Des del ric, fins al pobre m’han recolzat. I he escoltat al pobre, la seva sinceritat, la mirada trencada per que ja no li veu remei a la seva situació, queixant-se sense veure el camí i jo trist per no saber que dir-li, sense saber que fer més que escoltar-lo, però ho confeso i em sap molt greu, em vaig sentir incòmode, perquè no parava de parlar i jo no vaig donar-li més conversa. M’havia interromput quan parlava amb altra gent i em sap una mica greu, però crec que li va agradar almenys que jo l’escoltés i parles amb ell. Jo quan em poso al costat dels pobres, moltes vegades descobreixo que tenen problemes, d’addicció o psicològics. En fi, tindré més paciència, com amb els rics. I ho confeso, em vaig esperar un temps semblant darrere el BMW del ric que amb el pobre i no em va saber tant greu.

0 comentarios