La mota de polvo en la calle Juarez

He sentit una cançó que m’ha agradat. És tranquila, amb ritme de guitarres.
Parla de seguir caminant, en certa forma és difícil no sentir-se identificat.
És d’un grup que desconec, Amparanoia. I la cançó és diu la fiesta.
La canta una noia que té una veu suau i melosa. La fiesta que tengo la llevo aquí, la tengo, la llevo....
Seguiré caminando, seguiré soñando, aunque me duela amor....
La festa la porta un dintre, per que davant el mateix estímul cadascú reacciona de diferent forma.
Seguiré caminando, seguiré esperando, ...... y algo de esperanza....aunque me duela.