Torno.
Després daquest mes de juliol de vacances, duna aturada en la que no he parat, torno i bé. Tinc moltes coses que contar.
He conegut a molta gent, i he mirat als seus ulls i he vist de tot.
He conegut gent admirable, gent extraordinària i increíble, gent fòra del comú. Són tant extraordinàris que per molts deuen ser idiotes, o buscaraons. I no ho son, son persones normals, jo els he pogut conèixer amb poques hores de conversa, gairebé amb alguns minuts només, alguns dells mhan confesat que han tingut problemes psicològics i he descobert que ells son persones, només això , tant com això. No son persones envejoses, son persones intelligents, extraordinariament intelligents, que van més enllà del que es normal, son els que es posen al cap davant dun problema sense por a les represàlies. Alguns dells nhan tingut.
Desgraciadament, tots estem molt ocupats, ni ells ni jo em pogut parlar gairé, i sense haver parlar mai, sense haver-nos vist mai, el primer dia ja parlàvem com si fóssim amics de sempre. Confiança, respecte i admiració comuna.
Si, també ells han sentit el mateix per mi. I ara em fa una mica de cosa dir-ho. Però no es vanitat, és així i magradaría parlar de mi, dels meus sentiments, de com he estat jo aquest mes.
La lluita o les lluites continuen i encara no han acabat.
Jo he estat fort, mhe sentit molt segur i només amb la mirada de moltíssima gent, no mha fet falta que em diguessin si ho feia bé o no, ja ho notava. Mhe emocionat diverses vegades, gent que sense haver-me vist mai, ha confiat plenament amb mi, gent que ha fet coses que ni jo crec que hagués fet, i gent major, gent també excellent. Només puc parlar bé de la gent, encara que hi ha algut uns pocs de dolents. Aquests no mhan fet mal, gens ni mica, tot al contrari, mhan estimulat a seguir pel meu camí, un camí en el qual no mhe sentit sol.
Això sí, sempre he tingut present i mha donat força pensar en aquella gent que mha ajudat a aixecar-me, a caminar i a confiar amb mi mateix. He recordat algunes frases daquestes persones i he intentat trovar-la en cada persona nova que coneixia si també era com ella
He conegut a molta gent, i he mirat als seus ulls i he vist de tot.
He conegut gent admirable, gent extraordinària i increíble, gent fòra del comú. Són tant extraordinàris que per molts deuen ser idiotes, o buscaraons. I no ho son, son persones normals, jo els he pogut conèixer amb poques hores de conversa, gairebé amb alguns minuts només, alguns dells mhan confesat que han tingut problemes psicològics i he descobert que ells son persones, només això , tant com això. No son persones envejoses, son persones intelligents, extraordinariament intelligents, que van més enllà del que es normal, son els que es posen al cap davant dun problema sense por a les represàlies. Alguns dells nhan tingut.
Desgraciadament, tots estem molt ocupats, ni ells ni jo em pogut parlar gairé, i sense haver parlar mai, sense haver-nos vist mai, el primer dia ja parlàvem com si fóssim amics de sempre. Confiança, respecte i admiració comuna.
Si, també ells han sentit el mateix per mi. I ara em fa una mica de cosa dir-ho. Però no es vanitat, és així i magradaría parlar de mi, dels meus sentiments, de com he estat jo aquest mes.
La lluita o les lluites continuen i encara no han acabat.
Jo he estat fort, mhe sentit molt segur i només amb la mirada de moltíssima gent, no mha fet falta que em diguessin si ho feia bé o no, ja ho notava. Mhe emocionat diverses vegades, gent que sense haver-me vist mai, ha confiat plenament amb mi, gent que ha fet coses que ni jo crec que hagués fet, i gent major, gent també excellent. Només puc parlar bé de la gent, encara que hi ha algut uns pocs de dolents. Aquests no mhan fet mal, gens ni mica, tot al contrari, mhan estimulat a seguir pel meu camí, un camí en el qual no mhe sentit sol.
Això sí, sempre he tingut present i mha donat força pensar en aquella gent que mha ajudat a aixecar-me, a caminar i a confiar amb mi mateix. He recordat algunes frases daquestes persones i he intentat trovar-la en cada persona nova que coneixia si també era com ella
1 comentario
Bene -
En este tiempo me he dado cuenta de que uno es el dueño de su propio destino y que éste es una lucha diaria por avanzar en la que se encuentrra con muchs condicionamientos que botar, sino, la vida se convierte en una suerte de tragedia griega determinada desde el inicio.
Benvingut, una abraçada