Seguir el camí acompanyat de molta gent!

M’he sentit jo mateix.
Estic tranquil, però alerta. Hi ha molt en joc i potser no s’hagin rendit del tot i cerquin alguna enganyifa.
He sentit la vida, he estat lliure per fer i dir, i ho he fet, i m’he sentit bé.
He vist gent , magnífica, increíble, que només per ella val la pena lluitar. També he parlat amb familiars i coneguts i m’han continuat decepcionant. Quina família. En fi!
Jo necessitava de l’afecte i he vist que ha estat bé, el millor que he pogut fer, és estar lluny de la família. No m’he perdut res.
Viure en el nou món, amb la gent que estima de debó.
Hi ha coses que no puc canviar, i si a més en fan mal, he de pensar també per mi.
Primer he d’estar jo fort, com ho he estat ara. Desprès ja es donaran compte del que fan, si son feliços, al menys el seu comportament amb mi estarà justificat.
Sentir l'afecte de la gent, m'ha donat molta força.
He sentit que he fet bé. I ho he fet, no tinc cap dubte.
Estimar als demés, fins i tot desconeguts, gent que no tornaré a veure, com es pot estimar desconeguts? És difícl d'explicar, però passa, i és bonic. Hi ha mirades que ho diuen tot.