Victòria!!

Avui serà el dia definitiu, el de la victòria. Ja s’han rendit i intenten salvar el que poden.
En fi, no sento cap rancor. S’han portat molt mal i no em fan llàstima.
M’ha encantat veure la gent, fins i tot pel carrer em reconeixien i em saluden amb simpatia. En fi. Gràcies a tots.
Aviat tornaré a l’anonimat relatiu. Els seus atacs han estat inútils, com potser ho son ells.
En fi, estic content.
Ara sé, que el que deia que havia gent meravellosa, és cert. Fins i tot aquells que m’han intentat atacar, crec que alguna cosa bona deuen tenir. No es donen compte del que estan fent.
L’honor, la veritat, la raó, el sentit del deure, són coses que no es poden comprar.
Malgrat que molts han callat, jo els entenc.
Ha estat un cúmul de factors, tots positius, que han ajudat.
El més important per a mi, ha estat la decisió, el no tenir por, el pensar i fer. Si, sobretot, fer-ho, fer les coses, anar més enllà de les paraules.
Aquesta és la sensació que tinc des de que em trobo millor d’haver de fer les coses ja. M’ha ajudat molt.
No tenir por, confiar plenament amb mi mateix. Suportar les crítiques, que no m’han fet mal. Això si t’esglaien una mica, per el to calumniós. Però no han pogut fer res, perquè no tenien res.
Avui m’acomiadaré dels que m’han donat suport i jo tornaré a ser anònim.
Anònim, feliç i lliure.