Blogia
Nou món

Qué difícil és tot

Uf, molta descàrrega emocional. Si no hagués estat fort, m’hauria fet molt, molt mal. Vaig plorar.
Aquests son molt dolents, més del que em pensava. I fan joc brut. La gent té por. Menys mal que hi ha d’altra que és, o és sent lliure, i em va recolzar. Gent que no coneixia de res, i els agraeixo.
Hem van fallar, els que ja m’havien defraudat. O sigui que no em van fallar.
He donat la cara, he donat el millor de mi.
Molta gent, gairebé tota, deia que no aconseguiria res.
Ara em donen una victòria, però la lluita no està guanyada i aquests tenen molt mala llet, i voldran fer-me una porcada.
Ja he vist que, uf, alguns, ni m’ho agraeixen, només pensen en les peles, i no em fan mal.
Ja no, perquè ja m’ho van fer.
Ja fa temps. Ja m’ho van fer, i molt, i ara continuen amb la línia. O sigui que només confirmo el que ja sabia com eren alguns.
Em sento orgullós del que he aconseguit, però encara tinc una mica de por. No sé per on atacaran, per on voldran portar ells l’assumpte. Jo el que vaig demanar ahir, n’estic segur que no s’ho esperaven, i no sé que faràn.
Menys mal que ho vaig fer.
Donen corda perquè et confiïs, i et relaxis.
No em puc refiar d’aquests.
Ja veurem com va tot.
Hem sembla un somni, o un malson.
La lluita i el nou món seguirà.
He de canviar el futur.
Jo si tinc alguna cosa a dir.
Gràcies a la gent, a molta gent. Fins i tot els que callen. Els comprenc i els somriures de complicitat, també m’emocionen.

2 comentarios

ellegant -

Gràcies pels teus comentaris i per llegir-me.

Bene -

siempre que leo tu blog me alegra saber que luchas por lo que quieres por cambiar tu entorno y por ser mejor, por ser libre y poder construir y siempre salir adelante, realmente me carga de ganas de luchar por las cosas que quiero en la vida. Moltes gracies, ho fas be.
Ah, una prima de Barcelona al fin me ha enviado una guía para aprender catalan, así que estoy feliz :D