Seré jo, i viuré.

No sé com és però de vegades sento que tot s’enfonsa.
He de respirar fort.
Suo i el cor batega fort i sento dolor dintre meu.
Jo em pregunto, que és el que he fet mal. I no, no tinc la culpa, no la trobo. De vegades voldria saber que he fet mal, però no. No he fet res mal.
Hi ha gent molt estranya, espero que tinguin els seus motius per actuar així. Ja no em fan sentir tan mal com abans. Encara fereixen però sento com si la ferida ja no sagnés, com si ja fos una cosa del passat. No és així i m’enganyo, intento allunyar-me tant com puc i intento sentir-me bé. No sempre ho aconsegueixo, poc a poc. He de ser jo. Seguiré i no m’enfonsaré us ho ben asseguro.
Afortunadament aquests mal moments cada cop duren menys, i son molt menys freqüents.
Ara somriuré, perquè jo ho sento així, perquè em be de gust.
I pensaré i somniaré i viuré.
He de seguir i vèncer les dificultats del camí.