Bon dia!

Ahir va anar tot bé. Molt bé. I estava bé.
Vaig dir el que em va semblar, el que em venia de dintre i vaig criticar, vaig actuar molt, molt fort i no em vaig sentir mal. La veritat em sento orgullós del que vaig fer.
Fins i tot un company amb el que no em portava gairebé, doncs, vam parlar, riure i fer bromes. Tot en un tó distes, jo malgrat tot i la que vaig liar ahir vaig sentir-me superbé.
L’escala, va ser un show, vaig trobar al president i li vaig dir, ell amb excuses no volia mirar els papers, i li vaig dir que faria fotocopies per tots els veïns. I ja estan a la bústia.
Ara a veure si té temps per parlar amb mi o amb tots.
Prefereixo pensar que es ignorància a que sigui tot per mala fe. Em reservaré la opinió, però això s’ha d’aclarir. Que són moltes peles!
I he d’agafar hora a l’advocat.
Vaig fer moltes coses i el millor es com m’he sentit de dintre, sense màscara. Seré i potser m’equivoqui, però tal i com em sento, tal i com m’he sentit, val la pena.