Blogia
Nou món

L'escala.

Ostres sento com ja estic millor, però molt millor.
Em sento molt feliç i amb molta energia. Això ja ho he dit, i pot sonar a no sé que. Realment no m’importa a qué pugui sonar, per que sóc jo.

Em sento orgullós de les coses que faig, com ahir.
Ahir al final el president de l’escala em va portar uns papers que portava mesos exigint-li. Al llegir-los he confirmat les meves sospites. Hi havia uns, els dels baixos comercials, que no pagaven i se’ls hi permetia. Ara, gràcies a mi, al meu interès a la meva insistència, no tornarà a passar aquesta injustícia.
Em sento bé. I pot semblar una victòria pírrica, però, jo crec que hi ha molta gent que mira per la seva comoditat i té por a queixar-se. Jo no i he descobert que tenia raó.
Ara se’ls ha acabat el xollo a aquests.
El president tenia por de donar-me els papers, m’esquivava, però després de preguntar-li sempre que el veia, s’ha vist obligat a donar-me’ls o canviar-se de pis, jejeje. Ara ho haurem d’aclarir i ja estic parlant amb veïns per informar-los, perquè no m’han fotut només a mi, ens han fotut a tots els que pagàvem.
A la junta de veïns hi havia un advocat que ara ha venut el pis, jo confiava amb la gent. Un advocat va avalar que uns propietaris d’uns baixos no havien de pagar res, de res, o si més no , mai es va queixar o mai ho va veure injust com jo.
Hi ha cada personal per ahí.....
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres