Quin desastre!!

Anit vaig veure les notícies. Va ser tremend. Persones destrossades per l’atac dels helicòpters israelians sota les ordres del Sharon. Aquest matí, la boda de l’Iraq, prop de la frontera amb Síria. En tots dos casos desenes de morts innocents. En tots dos casos diuen que es van equivocar.
Fa un mal pensar que hi ha més casos semblants.
Fa mal posar-se al lloc d’aquestes persones.
Fa mal pensar que els atacants i els que maten innocents, ho fan amb l’excusa que algú devia ser dolent.
Ens fan creure que són els bons o els del nostre bàndol els americans i israelians.
Diuen que la veritat és la primera baixa en una guerra. Però aquests estrategs militars no pensaven en la tecnologia, amb els telèfons mòbils amb foto dels soldats de peu -els pringats-, amb internet i ara es saben moltes coses que abans tapaven. I encara tenim tots la sensació que no ens assabentem del que passa realment, només del que ens volen fer creure.
Ara al tio que va fer les fotos tant famoses de les tortures a les presons d’Iraq l’han condemnat a un any de presó. Ostres! Quina hipocresia. Un cap de turc, se’n deia a l’edat mitjana. Ara què? I els altres, i els caps, i els de la CIA que han redactat el manual de tortures, i els de Guantànamo. Doncs a aquests res, clar, no hem vist les fotos.
Ja vaig sentir que a la general –dona- responsable de la presó havia caigut en desgràcia la seva cursa militar no pel fet d’haver tortures, només pel fet que ha transcendit. Per no haver estat a l’aguait amb evitar que la gent s’assabenti.
Així ja saben els militars, a més de controlar la correspondència, a controlar els mòbils amb camera... uf, quin fàstic em fa tot això.