Maduixes.

Avui em trobo bé. Estic bé. Jo diria gairebé feliç.
És curiós, malgrat els entrebancs que tinc o em posen, em sento bé. He conegut persones i bé. Jo estic feliç amb mi mateix. Em fa una mica de por dir-ho. No m’havia imaginat que podria sentir-me així.
De vegades quan estic bé, quan em sento així, desprès del temps que portava no estant bé, em pregunto si serà un somni, si realment m’està passant a mi.
Hi ha gent meravellosa. Gràcies.
Tinc molts projectes, n’hi ha un d’important. M’ho vaig plantejar ahir. Així de sobte, dient un: i jo per què no? I crec que ho faré. Ho faré perquè no sé el que viuré, ho faré perquè no tinc por a fracassar, ho faré perquè si no ho faig, ja hauré fracassat, ho faré per mi i pels que m’estimen, pels que m’han obert el seu cor.
Estic disposat i ho faré.
Aquesta nit gairebé no he pogut dormir amb aquest assumpte. I no, no tinc cap possibilitat, bé alguna, però molt petita. Realment no vull entrar a valorar les possibilitats que tinc. Ho faré i que passi el que passi.