Blogia
Nou món

Seguiré.

Ahir vaig descansar, aquesta nit he descansat, hem feia falta.
Ara amb les forces recuperades em sento amb ganes de seguir.
Només sóc una persona. Vull ser una persona. Res més.
Aquest cap de setmana vaig tornar a escoltar un cd de música que havia fet aquest Nadal. Em va sorprendre com una cosa que havia fet jo, una selecció de cançons, em feia respirar profundament i sentir bé, amb pau interior.
Abans moltes vegades destruïa el que feia, o no ho tornava a mirar. No m’agradava a mi mateix, no em sentia satisfet de mi. Ara, cada cosa que faig la sento molt dintre, la faig com si fos la última vegada que escriuré, o faré. Em dono a tot el que faig, com si fos el fi. No sé si serà bo això, però ho faig i em sento millor. No sé com és, però sento com si no tingués futur, no penso en el futur, i poc amb el passat.
Visc ara, i no penso tant en el que passarà, ni amb el que ha passat. Present. El present, duri el que duri per mi ara és el que jo sento. Cada segon, cada instant, intento aprofitar-lo i viure’l.
Sé que el que faig tampoc és perfecte, però no m’importa perquè ho faig jo, ho faig com jo sé, intento fer les coses el millor que puc, però tampoc tinc gaire temps per que he de fer moltes coses. Dintre de les meves limitacions ho faig com puc i em sento molt millor.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres