La felicitat

Fa temps vaig llegir “Sobre la felicitat” de Sèneca, ara no recordo gairebé res d’aquell llibre, només que no vaig treure res en clar, potser era massa jove per entendre’l.
Ara tampoc és que ho tingui molt més clar, és una qüestió per mi important, i ahir va tornar a la meva actualitat al llegir un article al diari.
Era d’un estudi que havien fet als Estats Units, entrevistant a un munt de gent, i semblava que estava avalat per una Universitat. Bé que tenia pinta de ser del més prestigiós que pot haver. Deia algunes coses que si, n’estic d’acord, però per arribar a aquestes conclusions no calia entrevistar a tanta gent.
Els diners no donen la felicitat, ajuden a comprar moments de felicitat.
En la felicitat també es pot aplicar la Llei econòmica dels rendiments decreixents, és a dir, el primer tros de pastís t’agrada, el segon menys, els següents cada cop menys, i és el mateix pastís.
Si ho tenim tot, si ho podem aconseguir tot, podem sentir un buit gran per dintre, una insatisfacció. La vida, la felicitat, s’aconsegueix amb pocs diners, aquests calen per cobrir les necessitats més bàsiques, menjar, dormir, vestir, i algun altra més. Si es té salut i un pot controlar la seva vida es pot arribar a tenir moments més perllongats de felicitat.
I és aquesta la conclusió que jo trec, controlar la teva vida. Saber que vols fer en cada moment, en qui vols estar, rebre l’estimació dels altres, l’afecte, i fer el que tinguis ganes de fer, lliurement. Això ens aproxima a la felicitat.
Ser un mateix, fer el que tingui ganes, i hi ha molt més, però això ho ha de descobrir cadascú al seu interior....