Blogia
Nou món

Morro de porc

Era a un bar de València, el meu company de pis, el sirià, treballava allà, i em va convidar. Ell treballava a la cuina, encara no sé, si era ell l’únic cuiner.

Bé, vaig anar allà. Crec que tenia ganes que jo anés. Era un bar, bar. Vull dir, ben normal, de gent obrera, això sí a la capital, jeje.

Jo menjava de tot i menjo de tot. L’únic que sóc de cuina així, més dels temps d’ara. Recordo quan em va treure el primer plat, molt ple. Tant ple no ho fan als restaurants! Bé jo sóc menjador i el meu amic Nader sabia que jo m’ho acabaria. Era un bullit de cigrons, amb patates i una mica de verdura, espècies i l’estrella del plat. Tot un morro de porc al plat. Amb els forat i tot. De tal forma presentat que ho hi havia cap mena de dubte en la identificació del cadàver. Uf, quins moments! No sabia que això és menjava! Ostres tal qual us ho podeu imaginar. Bé vaig començar a menjar per les vores, encara que no eren les galtes exactament i estava bo. Realment és tot una qüestió psicològica. Ens posem fòbies o manies o no hi ha d’haver. Bonissssim! Malgrat això no ho he repetit.

L’ambient era sorollós, la maquina escurabutxaques de sempre, el fum. Però va haver un moment al final, preciós. Van posar una cançó del Nino Bravo, potser l’havien conegut, crec que és deia “Vuelve” i l’amo del bar i alguns clients cantaven emotivament... en fi gràcies Nader estava molt bo.....crec que això ja t’ho vaig dir.

Menjar porc preparat per un àrab sunnita és un plat certament exòtic.

0 comentarios