Contrasenyes
De tant en tant, ens apareix el missatge que ens recorda que el nostre correu no és del tot segur.
Ens recomanen canviar la contrasenya freqüentment, combinar lletres, números i si es pot símbols. A més dutilitzar el màxim nombre de caràcters possibles.
Encara així la seguretat total mai existirà.
La seguretat en les comunicacions està protegida per la llei. Malgrat això, jo recordo com fa uns anys, al principi de la popularització del mòbil , podia escoltar amb una ràdio normal, per lFM, les comunicacions que la gent feia amb el mòbil. Sense fer res altre més que sintonitzant determinada emissora, vaig poder escoltar converses teòricament privades durant mesos, potser anys. La veritat em vaig cansar de seguida descoltar.
No sé si és que havia un espia que havia posat un microrepetidor de FM a la telefònica per poder grabar les converses i jo al igual que lespia ho podia escoltar tot. Segurament devia ser això.
Va resultar força curiós poder escoltar converses, moltes en idiomes estrangers, daltres fins i tot de gent coneguda, però al final tot intranscendent.
Recordo converses comercials, daltres de com el mòbil servia per guiar a la gent, per orientar-se i daltres de temes amorosos. Suposo que la gent que treballa en el món de les telecomunicacions deuen tenir les converses al seu abast. Malgrat això, fa falta temps i no serveix de gaire més que per tafanejar una mica. Com la premsa del cor.
Ens recomanen canviar la contrasenya freqüentment, combinar lletres, números i si es pot símbols. A més dutilitzar el màxim nombre de caràcters possibles.
Encara així la seguretat total mai existirà.
La seguretat en les comunicacions està protegida per la llei. Malgrat això, jo recordo com fa uns anys, al principi de la popularització del mòbil , podia escoltar amb una ràdio normal, per lFM, les comunicacions que la gent feia amb el mòbil. Sense fer res altre més que sintonitzant determinada emissora, vaig poder escoltar converses teòricament privades durant mesos, potser anys. La veritat em vaig cansar de seguida descoltar.
No sé si és que havia un espia que havia posat un microrepetidor de FM a la telefònica per poder grabar les converses i jo al igual que lespia ho podia escoltar tot. Segurament devia ser això.
Va resultar força curiós poder escoltar converses, moltes en idiomes estrangers, daltres fins i tot de gent coneguda, però al final tot intranscendent.
Recordo converses comercials, daltres de com el mòbil servia per guiar a la gent, per orientar-se i daltres de temes amorosos. Suposo que la gent que treballa en el món de les telecomunicacions deuen tenir les converses al seu abast. Malgrat això, fa falta temps i no serveix de gaire més que per tafanejar una mica. Com la premsa del cor.
0 comentarios