Blogia
Nou món

Tots tenim un tresor.

Va tot bé.
Vaig tenir sort de trobar una persona que em va ajudar a prendre el rumb. Va fer llum, malgrat jo haver cridat i haver-me sentit com una animal ferit, ple de ràbia, em va tranquilitzar i em va ensenyar a confiar i a somniar.
Ha fet molt de bé, perquè és i serà una persona especial per mi. L'estimaré, no com a amant, sinó com a molta gent estic estimant ara, des de l'amistat, però una amistat diferent a la de tenir persones prop teu. Sense paraules, amb sentiment, amb gratitud.
Ara sé que tinc molts amics, encara que n'hi molts amb els que no parlo. No tinc temps per poder-los dedicar.
És com una persona que un dia tens un problema en el cotxe i t'ajuda, et dedica temps i tú tens pots surtir del problema que tenies.
Hi ha gent així, molta, que ajuda.
Estic content de conèixer gent així del cor immens.
Far estigues on estigues, encara que no et pugui veure, tancaré els ulls i veuré la teva llum.
Respiraré profundament i veuré la lluna.
Jo sóc i seré feliç.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

2 comentarios

Joana -

Tens un blog molt tendret, m'agrada.
De vegades tenim amics que veiem molt poc, però en els moments de necesitat, allà hi son, a la fi és el que compta no?.
Gràcies per la teva tendresa.

Anónimo -

Un peto molt fort amic
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres