La xerrada.

Quan estàs amb algú noto, començo a veure el que no es veu.
La mirada, el gest i la paraula ens delaten.
I he vist gent que coneixia , i que m’ha sorprès gratament. Persones molt bones i intel·ligents.
De vegades les coses no es saben transmetre correctament, i jo encara n’he d’aprendre molt.
Vaig anar a una xerrada, qui mal li va sortir al conferenciant!
La persona que la feia, va començar amb molt mal peu. Va ser prepotent, va dir al principi els anys d’experiència que tenia, el seu curriculum que avalava tot el que anava a dir.
El clima, l’ambient de la sala no estava per aquestes floritures, i jo analitzava la presentació del PowerPoint que havia fet. La utització dels colors em venia a confirmar allò que amb els gestos, la mirada i sobretot la paraula veia. Colors agressius, grocs i verds llampants, velocitats d’entrada dels textos ràpida, sense dibuixos, gràfics de discutible anàlisi i a més molt de rotllo per no dir res.
Els meus companys van estar extraòrdinaris, primer un va preguntar interessat, uns dubtes molt lògics, no li van saber resoldre, prendrem nota, -va dir.
Desprès van deixar que expliqués, la cosa s’allargava, l’anàlisi era soporífer i es notava en la sala. A mesura que el temps esgotava, i tambéla paciència dels assistents, les preguntes van ser més directes, més díficils de respondre. No hi havia resposta. Volía continuar amb l'exposició i véiem com no podia defendre allò que volia que nosaltres féssim i va anant baixant el llistó del que s’havia de fer. Així, potser pensava que les crítiques disminuirien.
No sé si tornarem a tindré conferència. Espero que no, però jo estaré al que em manin. Ja ha baixat tant el llistó que no val la pena ja discutir, li donarem una alegria i farem el que vulgui, encara que hi ha gent magnífica que lluitarà i no li deixarà. Em sembla que ja no ens donarà la oportunitat d’enfrontar-nos directament i la pròxima vegada ho farà per escrit.