Més coses.

He decidit entrar i escriure alguna cosa del que sento. Potser el més normal seria guardar-se cadascú els sentiments. No m'apeteix. Hi ha moments en què em trobo una mica melancòlic, d'altres actiu. Hi ha una cosa diferent de mesos enrere, no ploro.
M'encanta escoltar música, sóc un desastre en algunes coses, sento que no tinc temps, em falta temps, se m'escapa com l'oli a les mans.
Viure, sentir el flaire del nou dia, mirar el somriure, o la cara amable de la gent.
Seguiré vivint i el meu propòsit és ser jo.
M'han trucat, i estan contents de la meva feina, entenc que molts tenen por. Si jo estigués allí també en tindría. Potser sóc un boig de fer el que faig, ni ells ho entenen i m'ho pregunten de vegades.
Et poden putejar de moltes formes, les sútils són les que cabrejen més.
Hem quedat i parlarem tots. No sóc res més que un que ara pot ajudar i no puc evitar de fer-ho, malgrat no estar afectat. Només ajudo uns nous amics.
Resulta difícil, de vegades, comprendre perquè han pensat amb mi. Suposo perqué hi ha poca gent que es vulgui mullar. Estic segur que hi ha gent molt més preparada que jo, però cal que donin un pas endavant i crec que l'egoísme, la por fins i tot d'alguns és el que fa que ells em busquin.
El meu sacrifici és gran i no em sentiré decepcionat, perquè no espero res a canvi.