Música.

No he pogut prendre cafè, i podria posar excuses per no fer-ho.
No he pogut.
Em sap greu.
En tot aquest temps, potser sempre parlo de mi en aquest blog. I no vull ser egocèntric. No penso només amb mi.
Molta gent m’ha ensenyat un camí i m’ha il•luminat en la foscor.
He après a no tenir por de confiar. A estar segur de mi mateix. A segurament ser jo mateix, sense màscara.
Jo seguiré escoltant la música, els records d’aquella tassa de cafè amb llet amb la música del Ubago.
I espero tornar, quan tingui temps, quan pugui, a prendre un altre café amb llet...