Blogia
Nou món

Una setmana.

Em sorprenen algunes coses que em passen. Sembla un somni o casualitats no ho sé.
Realment no m’importa el que pugui passar, ni si tindrà conseqüències negatives per mi. Faig el que jo crec i amb el que jo crec, sense por, donant el millor de mi.
Una persona m’ha escrit un e-mail, no coneix, suposo el blog, però m’ha dit el que jo estic dient aquí al blog, allò del camí, de seguir i lluitar per un món millor.
Ara implicat i implicant-me, fins i tot, m’han dit que ho he fet bé. Ho sé, però venint de qui bé, sé que està content. I es nota, malgrat les diferències, pensava i penso irreconciliables. En qualsevol cas, s’agraeix, encara que és difícil de dóna gràcies moltes vegades.

Al cotxe han posat la cançó de l’Ubago “A gritos de esperanza”, i potser ahí està la màgia.
Queda una setmana per poder prendre un café...allí estaré, com diu l'altra cançó de l'Ubago.

0 comentarios