Moltes coses a fer.

Es van tallar i no puc fer-hi res. És una veritable llàstima, però jo no puc actuar individualment. He de respectar al grup i em mossegaré la llengua. No els vull jutjar més del que ja ho he fet. Ells son els que m’han de cridar i si no em diuen res, doncs no puc ajudar a un que no vol que jo l’ajudi. Si volen viure agenollats seran ells i no jo qui visqui així. Almenys m’estalvio les reunionetes que sempre feien, total per res, ara em demostren. Vaja havia dit que no volia jutjar.
No tots son així, i els de l’altre grup, tenen uns collons, com cal. Ja veurem que passa, tampoc per collons es poden fer gaires coses, encara que sí molestar una mica.
Jo tinc que organitzar-me i preparar-me, tinc molta feina i moltissimes coses a fer.
Ser millor persona i no prepotent, només vull ser just i poder confiar amb mi i amb les meves paraules, per que el que jo dic , ho dic de dintre, sentre hipocresíes.
Seguiré caminant....