Blogia
Nou món

Estimo i això no es pot comprar.

Crec que ho he aconseguit!
He estat fort, jo mateix. Tal com sóc. Anit em vam posar la tele pel telèfon i em vaig escoltar. Vaig estar magnífic, per què amagar-ho. Ni jo mateix em reconeixia el que anava dient, l’entrevista era de feia dies.
Molt bé! Vaig parlar molt fluid i correcte, i tots aquests dies, als mitjans de comunicació he parlat molt bé. Més bé del que em pensava, -creia que era vanitòs-, i he convençut.
Tenia la raó. Així ho tenia fàcil.
Després de tantes vegades sentir-me mal, després de tantes vegades sentir la sensació de fracassar. Ara quan bé una cosa important no fallo. I crec que no havia fracassat mai. Només era una sensació que tenia dintre, segurament derrotista.
Tampoc vull ser eufòric, ni tant sols ho he dit als d’aquí, només a uns pocs. I curiosament tots em deien que fracassaria, només unes poques persones em van dir que guanyaría.
Ara no m’importa si s’assabenten. Tinc la sospita que m'estan investigant. Aquesta gent deuen estar de mi, hasta el..., uf!
L’entrevista de la tele va causar molt d’efecte, em van treure tot i va ser molt, molt contundent.
Abans de parlar em deien digues tal, no digues qual, i jo vaig dir, no em digueu com ho he de fer, perquè si tinc que estar pendent del que he de dir i no he de dir no em sortirà bé. Vaig parlar des del cor, des del meu interior, sense atacar, sense ser agressiu, i va sortir de fantàstic.
Era jo, simplement jo, sense tenir por, sense estar pendent de res, només de el que jo sentia dintre meu. Crec que he enterrat els meus fantasmes interiors.
No tenia consciència de mi mateix, d’aquesta forma.
Ells sempre et volen fer-te sentir culpable, però no han pogut fer res i han cedit. I a més crec que la lluita l’he guanyat. Encara estaré a l’aguait per si de cas.
Gràcies a tots, i si els que m’esteu investigant em trobeu aquí, salutacions, continueu llegint perquè no trobareu res més que una persona que és normal.
Un ésser que plora, riu, sofreix i s’emociona, que valora altres coses, no tangibles, molt més que els diners i els objectes materials. I potser sóc un boig, però jo estimo, i un que estima no pot ser comprat.
Estimo el mar, el sol que surt cada matí, la lluna, la gent....
Ho sento per vosaltres, però jo estimo molt i ploro.
No hi ha diners al món per pagar les coses que jo valoro i aprecio.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres