Blogia
Nou món

Felicitacions.

No vull ser exigent, no he de demanar res. I ahir em van felicitar. No sé ja que sentir. En fi, no pensaré més. Si no em feliciten per què no ho fan, i ara que algú no tots, evidentment em felicita, doncs, bé. Gràcies.
Sentir-me bé amb mi mateix evita que jo necessiti aquests agraïments o felicitacions. En fi, la cosa va com va. Regular? Bé? Mal?, no ho sé.
El que si sé, és que la vida és magnífica. Hi ha gent fantàstica i les coses materials no són importants. El més important és com un es sent per dintre. Potser sigui la felicitat, o l’estabilitat. El somniar, el ser, sentir-se estimat i estimar sense que et costi.
Viure, he d’aprofitar aquest temps, que s’esvaeix, s’escapa de les mans, com l’aigua o l’oli a les mans. Sentir la vida.
Viure.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres