Discriminació de la dona.
Laltre dia, al anar a un lloc, vaig veure com li oferien un producte a una dona musulmana. Però per oferir-se'l li deien que li digues a lhome, i en castellà, com si la pobra dona el comprengués millor. Deien Vale 12 euros, diselo a tu marido.
Vaig sentir sorpresa i estupor per aquesta humiliació cap a una dona. A ella ni tant sols li preguntaven, li deien que li preguntés al marit si ell volia comprar-lo.
De vegades em sembla que confonem el que és el respecte i coneixement daltres cultures amb la perpetuació de situacions injustes i contra els drets humans.
Si al seu país és lhome el que té els diners, o és el que mana, em sembla acceptable sempre i quan estan tots dacord -cosa imposible- jeje. A l'igual que si una parella a casa seva volen viure amb el joc damo-esclava, em sembla perfecte, si tots dos accepten lliurement i conscientment aquesta situació.
El que no em sembla bé, és que la gent daquí, -imaginant respectar altres cultures- fent una exhibició de "tolerància", continuen amb la discriminació que sofreixen les dones als països àrabs. M'agradaria recalcar que aquí la cultura cristiana, fins fa no res també ho feia.- Bé realment encara ho fa, el que passa és que ara l'esglèsia cristiana ha perdut una mica del poder que tenia abans-.
També magradaria recordar que fins als anys setanta una dona casada no podia obrir un compte bancari sense lautorització del seu marit.
Em de parlar a una dona , pel que és, una persona. Si a casa seva és esclava, serà esclava del seu marit que dalguna forma haurà triat i viurà en una situació que ella suposo deu acceptar, però a fora, aquí al carrer la nostra societat no ha de tolerar i molt menys seguir el joc.
El que més em va doldre era que la que oferia el producte era una dona.
Vaig sentir sorpresa i estupor per aquesta humiliació cap a una dona. A ella ni tant sols li preguntaven, li deien que li preguntés al marit si ell volia comprar-lo.
De vegades em sembla que confonem el que és el respecte i coneixement daltres cultures amb la perpetuació de situacions injustes i contra els drets humans.
Si al seu país és lhome el que té els diners, o és el que mana, em sembla acceptable sempre i quan estan tots dacord -cosa imposible- jeje. A l'igual que si una parella a casa seva volen viure amb el joc damo-esclava, em sembla perfecte, si tots dos accepten lliurement i conscientment aquesta situació.
El que no em sembla bé, és que la gent daquí, -imaginant respectar altres cultures- fent una exhibició de "tolerància", continuen amb la discriminació que sofreixen les dones als països àrabs. M'agradaria recalcar que aquí la cultura cristiana, fins fa no res també ho feia.- Bé realment encara ho fa, el que passa és que ara l'esglèsia cristiana ha perdut una mica del poder que tenia abans-.
També magradaria recordar que fins als anys setanta una dona casada no podia obrir un compte bancari sense lautorització del seu marit.
Em de parlar a una dona , pel que és, una persona. Si a casa seva és esclava, serà esclava del seu marit que dalguna forma haurà triat i viurà en una situació que ella suposo deu acceptar, però a fora, aquí al carrer la nostra societat no ha de tolerar i molt menys seguir el joc.
El que més em va doldre era que la que oferia el producte era una dona.
0 comentarios