Blogia
Nou món

L'expropiació II

Em trobo estrany de vegades rellegint el que escric. Mai havia pensat que escriuria poesies, ni que sentiria tant el que escric. Crec que em sento cada cop més fort. Encara tinc por, però em sento millor, més segur de mi mateix.

Aquesta seguretat ja ha donat algun fruit, encara que no dolç, com caldria esperar, però desprès de tantes ja em dona igual si hi ha fruit o no.

La llarga història de l’expropiació, uf, no ha acabat, però ha donat un tomb per culpa meva. Vaig ser l’únic en no acceptar la venda. L’únic, ferm contra tots. Com ja estava mal tot, no vaig haver de sacrificar tant, però la decisió crec que va estar bé. Si no hagués estat per la meva actitud ja s’hauria venut.
Ara resulta que he pogut esbrinar que el que volien fer allí , no ho podran fer, per no complir amb la legislació estatal. Hi ha un article d’aquests que tots coneixen i que jo no recordava. La veritat, no sé que pensar, crec que ens han intentat enganyar o ha passat alguna cosa estranya. No entenc res.

Desprès de les amenaces de l’expropiació, estic fent el seguiment per veure si ho fan i veure si ho publiquen, per què he de preparar un recurs que els deixarà parats, almenys això espero. Exercitaré els meus drets.

Malgrat això, ni una sola trucada per dir res del tema. En fi... quina història, no?
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres