Confusió de gèneres
Ahir vaig veure dues pelis, lúltima de Clint Eastwood i una europea, em sembla que francesa, La confusió de gèneres.
Lamericana Mystic River, malgrat estar bén feta, era molt previsible per mi, per la qual cosa, em va deixar indiferent. Encara que és de les millors que he vist, dins de loferta del cinema americà comercial actual.
Laltra, ja haureu notat que em va agradar més. Era més realista, més propera. Els diàlegs eren naturals, breus i molt, molt directes o sincers. Una sinceritat que moltes vegades samaga. Aquí a La confusió de gèneres, no. Es deien coses que normalment es pensen i no ens atrevim a dir. Aquesta naturalitat li donava molta un ritme agradable a la filmació. No es feia llarga.La pellícula tractava de lamor, de les relacions del protagonista i el difícil que és saber si un està enamorat. Potser aquesta sigui la realitat. No és tot un conte de fades. I amb lamor es pateix...
Lamericana Mystic River, malgrat estar bén feta, era molt previsible per mi, per la qual cosa, em va deixar indiferent. Encara que és de les millors que he vist, dins de loferta del cinema americà comercial actual.
Laltra, ja haureu notat que em va agradar més. Era més realista, més propera. Els diàlegs eren naturals, breus i molt, molt directes o sincers. Una sinceritat que moltes vegades samaga. Aquí a La confusió de gèneres, no. Es deien coses que normalment es pensen i no ens atrevim a dir. Aquesta naturalitat li donava molta un ritme agradable a la filmació. No es feia llarga.La pellícula tractava de lamor, de les relacions del protagonista i el difícil que és saber si un està enamorat. Potser aquesta sigui la realitat. No és tot un conte de fades. I amb lamor es pateix...
0 comentarios