Per què trist?

Podria dir moltes coses, fer-ne encara més, però hi el temps?
Com és la gent, ja ho deia l’altre dia, tots dintre del nostre cor tenim una part, que és preciós descobrir. Aquesta és l’essència de la vida....Treure el millor de cadascú. Quan no brolla, quan no sentim l’amor de les altres persones, ens fa mal. Jo us dic, heu de ser forts, seguir el camí...fora d’aquí al món real hi ha gent meravellosa per conèixer. Cal somriure, cal mostrar-vos com sou, sense armadures ni caretes. Aquestes m’han fet molt mal. No vull que us les poseu, ni ara al Carnestoltes. Somriure si ens surt de l’ànima. També no cal anar tot el dia amb el somriure d’idiota. Només si ens surt i això és el que us faré treballar. L’ànima.......el sentiment.....l’autoestima.
Deixeu que jo us acompanyi en aquest camí. Oi que és dur? En fi, jo us animo. I hem de tenir il•lusions per les coses.
Ànims!! Cal caminar, vinga.....